Els sopaipilles, bé siguin salades o també passades per chancaca, són molt apreciades pels xilens, els qui les consumien sobretot a l'època d'hivern, però que actualment es mengen durant tot l'any. Generalment consumides a l'hora del te, en caps de setmana, com un menjar gaudit en família. També formen part dels àpats que és fàcil aconseguir als carrers de Santiago.
Els sopaipilles són les reines del carrer a tot Xile. Allí s'aconsegueixen acabades d'elaborar i calentetes per consumir al lloc, a un cost baix, cosa que a més del seu sabor constitueix un atractiu perquè es vengui com a pa calent. També els sopaipillers del carrer les venen en paquets, llestes per portar a casa i fregir-les allà en el moment que es consumiran. Ja existeixen a Xile marques que comercialitzen paquets de sopaipillas llestes per fregir.
La sopaipilla de Xile, està elaborada fonamentalment amb farina de blat, sabata (carbassa o auyama en altres països) i altres condiments que poden variar d'acord amb cada regió del país. S'amassa tot, es deixa que la massa llevi una mica. A continuació es formen amb la massa cercles d'un diàmetre aproximat de 9 cm, o també en forma de triangles, quadrats o rombes, de gruix moderat i finalment es fregeixen.
Es poden consumir elaborades de la forma abans descrita i acompanyar-les amb una salsa anomenada “pebre” elaborada amb coriandre, ceba, all, i ají, entre altres ingredients. Se'ls pot acompanyar amb: formatge, alvocat, mantega, mostassa o salsa de tomàquet. També, a les sopaipilles se'ls pot embeure o passar per xancaca calenta, produint-se així unes postres molt apreciades, sobretot en els dies i nits fredes de l'hivern.
La preparació i els acompanyants de la sopaipilla varien a cada regió del país, per exemple a l'Arxipèlag de Chilé la forma és de rombes i s'acompanyen comunament amb mel o melmelada. En alguns llocs del sud del país, en lloc de sabata cuita i mòlta, se li afegeix papa cuita i mòlta.
Història de les sopaipillas xilenes
Els sopaipilles xilenes és un plat d'origen àrab, els qui l'anomenaven sopaipa o pa xopat en oli. El plat ingressa a Espanya en l'època en què els àrabs la colonitzen i s'hi va quedar amb el nom de sopaipa. Des d'Espanya arriba la sopaipa a Xile a través dels conqueridors espanyols, s'afirma que a Xile es comença a fer les sopaipes des d'aproximadament 1726.
A Xile els nadius araucans donen al plat el nom d'una au anomenada sopaipillan. Amb el transcurs del temps a Xile li suprimeixen la darrera lletra i es queden amb el nom de sopaipilla.
A més de canviar-li el nom de sopaipa a sopaipilla, és a Xile on neix el plat on les sopaipillas s'embategen a xancaca calenta, la qual és una salsa elaborada amb panella, canyella, i closques de taronja. El plat així elaborat se l'anomena “sopaipilles passades” el qual es va fer popular i apreciat per tots els xilens.
És oportú aclarir que quan es parla de panella a Xile, aquest producte no està elaborat amb canya de sucre com es fa a altres països. A Xile estan elaborades amb sucre de remolatxa i melassa, les quals es fonen i una vegada fredes se solidifiquen.
Recepta de sopaipilla xilena
Ingredients
2 Tasses de farina de blat
250 grs de sabata prèviament cuit i mòlt
Mitjana tassa de llet
3 cullerades de mantega
Sal al gust
Oli suficient per fregir
Preparació
- Cuinar la sabata tallada en quadres petits bullent en aigua o al forn fins que s'estovi I després es mol. També fondre la mantega.
- Al lloc de pastar es col·loca la farina, fent una depressió al seu centre on es va afegint, la mantega fosa prèviament, la llet, el puré de sabata i la sal.
- Després es barreja tot i s'amassa prou fins que la massa estigui llisa i suau. Cobrir la massa obtinguda amb un drap o paper plàstic i deixar-la reposar almenys 5 min.
- Enfarina el lloc on estendres la massa i procedeix a fer-ho amb un corró fins a obtenir aproximadament 5mm de gruix.
- Es talla la massa en forma triangular, circular o en forma de rombe, d'acord amb el costum i amb la mida desitjada, que si s'escull la forma circular es pot fer servir d'un diàmetre aproximat de 9 cm. Punxa-les amb un escuradents per evitar que s'inflin si així les desitges.
- En una olla afegeix l'oli per fregir i deixa escalfar l'oli a foc alt fins arribar a una temperatura aproximada de 360 °F o 190 ° Després fregeix les sopaipillas i treu-les de l'oli quan adquireixin un color daurat i col·loca-les en una reixeta per escórrer excés doli.
- A punt, a degustar soles o acompanyades amb sopes, potatges, o amb el teu plat preferit.
Consells per fer unes delicioses sopaipilles
- Les sopaipilles queden més esponjoses si per cada tassa de farina se li afegeix una culleradeta de pols de coure.
- Només en els casos en què la persona té restringit per alguna raó el consum de greixos, les sopaipilles es poden coure al forn. Perquè ningú no dubta que les sopaipillas són més delicioses si es fan fregides.
- És important no excedir-se al pastat per evitar que se li desenvolupi el gluten, el qual faria que les sopaipillas quedin dures.
Sabies que ….?
Per elaborar la salsa anomenada xancaca per embeure les sopaipilles i així obtenir unes “sopaipilles passades” delicioses, se segueixen els passos següents: Col·locar la panella dolça en dues tasses d'aigua i posar-la a diluir remenant alguna vegada fins que quedi líquida. En aquest punt, afegir un tros de canyella i un tros de closca de taronja (sense exagerar perquè la closca de taronja en excés pot fer a la salsa molt amarga) i es deixa bullir per 5 minuts a foc baix.
La farina de blat amb què es fan les sopaipilles aporten a l'organisme un valor nutricional important perquè conté fibra que col·labora amb el bon funcionament de la digestió, proteïnes d'origen vegetal, hidrats de carboni, els quals l'organisme els transforma en energia, aporta també vitamina B6, àcid fòlic i els minerals zinc, magnesi i potassi.
