Les enchiladas és un plat molt apreciat pels Mexicans, són truites preparades amb blat de moro, farcides amb tot tipus d'ingredients que és el que finalment diferencia les unes de les altres dins una varietat molt extensa. Entre elles es troben les enxilades michoacanes, les quals comunament s'omplen amb formatge o pollastre i amb una salsa per sobre.
També, se'ls anomena plaers perquè s'aconsegueixen a les places o carrers de les localitats, tenen aquest sabor especial que agrada molt. Com que el seu sabor enganxa a qui les menja, les enxilades michoacanes s'han estès a moltes regions de Mèxic. En cada cas se'ls va modificant afegint-hi el toc particular de la regió corresponent.
Els enxilades michoacanes es poden menjar soles per esmorzars, berenars o sopars. També en menjars principals, acompanyats amb qualsevol plat addicional, com passa quan se serveixen amb verdures cuites com pastanagues o papes, amb un bistec de carn de cap a la planxa, amb pollastre addicional al que es troba al seu farcit, o amb algun guisat de la teva preferència.
Els enxilades michoacanes també se'ls veuen amb formatge empolvorat per sobre, amb ceba, amb enciam, coriandre o crema de llet. Se'ls veu també amb el formatge gratinat per sobre, les variacions són múltiples a mesura que ens movem pel territori mexicà.
Història de les enchiladas michoacanas
A Mèxic les enchiladas tenen el seu origen en civilitzacions precolombines, se'ls va anomenar “chillapitzalli” la qual és una paraula del náhuatl on “chilli” té com a significat xile i “tlapitzalli” té com a significat flauta. Per tant, “chillapitzalli” significa flauta enchilada, així s'esmenta al còdex florentí.
A la regió mexicana de Tehuacán es van trobar residus de Xile d'una antiguitat d'aproximadament de l'any 5000 AC. En conseqüència, el gust de les enfilades per part dels mexicans en molt antiga. Els costums culinaris s'han estès cuidant-los de generació en generació, encara que van patint modificacions, segueixen presents actualment.
A Mèxic existeixen almenys 64 tipus de Xile, sense comptar els xilis silvestres. Per això les enxilades michoacanes, una de les modificacions que pateix a cada regió del país es refereix als chiles utilitzats per fer la salsa picosa per fer fora sobre les enchiladas i una altra de les modificacions són el seu farcit, el qual depèn dels productes més comuns de cada zona i de els gustos particulars dels seus pobladors.
A continuació et presentem una recepta per preparar enxilades michoacanes, segur t'agradarà molt, atreveix-te a preparar-la. Dóna-li el teu toc personal si així ho desitges.
Recepta d'enxilades michoacanes
Ingredients
Mig kg de truites de blat de moro
Mig kg de formatge
1 tassa amb xilis guajillos
2 Tomàquet
2 papes
2 grans d'all
3 Ceba
2 fulles d'enciam
Orenga i sal al gust
Preparació
- Rentar els xilis guajillos i usant guants per no embolicar-te, retira venes i llavors.
- Nets els chiles es poden remullar en aigua calenta fins que se suavitzin, o es poden ferir per obtenir d'una manera més ràpida la suavitat desitjada.
- Després es renten i pelen els tomàquets i les papes.
- Les papes es cusen en aigua bullint fins que s'estovi, es treuen i en refredar-se una mica es piquen en galledes, es reserva.
- A continuació, es liquan o molen els xilis ja suaus, els tomàquets pelats, els alls, les cebes, la sal i l'orenga. Es cola perquè la textura de la salsa sigui agradable, es sofregi en una olla perquè s'integrin els sabors de la salsa de chiles guajillos i es reserva.
- Renteu i desinfecteu les fulles d'enciam.
- En una olla es sofregeixen les truites en oli voltejant-les per 1 minut màxim per a cada truita.
- Sobre cada truita es col·loca una fulla d'enciam prèviament desinfectada, després les papes, el formatge i damunt la salsa de chiles guajillos.
- Servir i degustar. Bon profit!
A continuació es presenten alguns consells i informació que redunden en conèixer aspectes importants sobre les enxilades michoacanes.
Consells per fer enxilades michoacanes
- Si estàs elaborant unes enxilades michoacanes, en el moment de fregir cada truita de blat de moro convé humitejar-les prèviament, passant-les ràpidament per aigua o per la salsa perquè no quedin trencadisses. Aquest procediment ha de ser ràpid per evitar que les truites es trenquin per excés dhumitat.
- Els enxilades michoacanes es poden acompanyar, entre altres coses, amb arròs, fesols o amb una amanida de vegetals.
Sabies que….?
Les truites presents en l'elaboració del plat de enxilades michoacanes, estan preparades amb blat de moro, el qual forma part de la dieta dels mexicans des d'èpoques precolombines. Després de l'arribada dels espanyols a Amèrica el van portar a Espanya i des d'allà es va estendre per la resta d'Europa i altres indrets del món.
El blat de moro present a les truites de les enxilades michoacanes, aporta molts beneficis als qui la consumeixen, entre els quals, es destaquen:
- Contenen hidrats de carboni que l'organisme transforma en energia i fibra, la qual ajuda els processos digestius i té un efecte saciant.
- Són rics en àcid fòlic, el qual, entre altres funcions, manté sans els teixits del cos i en prevé l'anèmia. Component que és important per a les embarassades.
- Conté calci, el qual ajuda per mantenir els ossos saludables.
- Conté a més vitamina B1, la qual col·labora en els procediments mitjançant els quals es converteixen els carbohidrats en energia. Aquesta energia és fonamental per als processos cerebrals i en ladministració dels senyals del sistema nerviós.
Els xilis guajillos generalment presents a les enxilades michoacanes, aporten a l'organisme, a més de proteïna vegetal, vitamines: A, C i B6. També aporta capsaïcina que dóna una sensació de benestar, entre d'altres beneficis.
El formatge sovint present a les enxilades michoacanes aporta a l'organisme, entre altres nutrients, proteïnes les quals col·laboren en la construcció i la sanitat dels músculs del cos.
La papa present a les enxilades michoacanes, subministra a l'organisme, a més dels hidrats de carboni, els quals es converteixen en energia, algunes vitamines: C, B3, B6 i B1 i minerals com: potassi, magnesi, fòsfor, entre d'altres elements.
