Les amanides són acompanyants generalment presents a les taules xilenes de tot el país. El consum de la amanida d'enciam i tomàquet és molt comú per la seva fàcil preparació, ja que el tomàquet i l'enciam no mereixen cocció per consumir-los. Com a amaniment s'utilitza suc de llimona i un oli generalment neutre. Queda excel·lent quan als tomàquets se'ls sala una mica abans d'unir-lo a l'enciam.
Les amanides d'enciam i tomàquet no constitueixen un menjar complet. Per tant, s'ha d'acompanyar amb menjars que continguin proteïnes i altres nutrients, els quals no són presents ni a l'enciam ni al tomàquet i que són essencials per al bon funcionament de l'organisme.
D'aquesta amanida n'hi ha moltes variants que neixen com a conseqüència d'afegir a l'amanida altres vegetals o ingredients d'acord amb el gust dels comensals. Altres vegades es fan només amb ceba i tomàquet, els colors dels quals representen molt bé els colors de la bandera de Xile.
Història de l'amanida d'enciam i tomàquet
Algunes fonts asseguren que la paraula amanida prové del terme “herba salata” utilitzada pels romans per anomenar barreja de vegetals crus amb sal i aigua. També els romans utilitzaven insalare que significava afegir sal. L'amanida va ser originalment consumida per la classe treballadora, després se'n va generalitzar la utilització en les diferents classes socials.
La gastronomia xilena està composta per les tradicions culinàries que es van anar transmetent de generació en generació i es va anar enriquint amb la influència espanyola i altres cultures. Les diferents amanides tenen comunament com amaniments, oli, vinagre i sal.
L'enciam, un dels ingredients present a gairebé totes les amanides al món, es diu que és originària de l'Índia. Era consumida pels romans i pels grecs fa més de 2000 anys. Els àrabs al segle XI ja les plantaven i la dona de Felip V als seus banquets les presentava farcides. A Amèrica, l'enciam va ser introduït pels conqueridors espanyols.
D'altra banda, el tomàquet és originari de Mèxic. Era cultivat pels Asteques, els qui l'anomenaven “tomatl” el que significa “fruita inflada”. Allí el van trobar els conqueridors espanyols, el van anomenar tomàquet i el van portar a altres països d'Amèrica juntament amb altres productes. Molts confonen el tomàquet amb una verdura. Però, de fet, és una fruita.
En els viatges de Cristòfor Colom el tomàquet va arribar a Espanya i se'n va anar estenent per la resta d'Europa. Un herborista italià es va referir al tomàquet com a “poma d'or”. Un altre holandès el 1554 va descriure al tomàquet atribuint-li propietats afrodisíaques i potser aquesta informació va ser la raó que va contribuir al nom que se li va donar al tomàquet a diverses parts del món: a Italià “pomodoro”, en francès “pomme d´amour i en anglès” “love Apple”.
Recepta d'amanida d'enciam i tomàquet
Ingredients
1 enciam gran
4 Tomàquet
Pastanagues 3
1 tassa amb suc de llimona
2 cdas d'oli d'oliva
Sal i pebre al gust
Preparació
- Es renten molt bé tots els vegetals.
- Després se li retira la pell a les pastanagues i es ratllen, el tomàquet se li talla a rodanxes ia l'enciam a trossos o tires.
- A continuació es reuneixen l'enciam, els tomàquets i la pastanaga picada en un recipient, i s'hi afegeix una mica de suc de llimona i 5 gotes d'oli.
- Es barreja tot molt bé i s'assaona amb sal i pebre al gust.
- Finalment, va arribar l?hora de servir i degustar.
- Es pot servir com a entrada o com a acompanyant d'un rostit excel·lent, un peix a la planxa i molts altres plats.
Consells per fer una deliciosa amanida d'enciam i tomàquet
- Seleccionar molt bé l'enciam que es farà servir en l'elaboració de l'amanida. Han d'estar fresques, tenir molt bon aspecte, sense taques i les fulles no han d'estar deteriorades. Prepareu les amanides que la continguin poc temps abans de consumir-la. Si et sobra enciam, conserva'l al compartiment de la nevera que correspon a l'emmagatzematge dels vegetals. No s'han de tenir durant molt de temps en aigua amb vinagre o llimona, perquè poden deixar de ser crocants i perdre part dels minerals que contenen.
- Els tomàquets també s'han de seleccionar molt bé per consumir-los crus en una amanida. Han d'estar frescos.
- Les amanides les pots enriquir afegint-hi altres vegetals cuits i altres ingredients com fruits secs, els quals són crocants ia més potencia el valor nutricional de les amanides.
Sabies que ….?
l'enciam és saciant, és hidratant pel seu alt contingut d'aigua, ajuda les persones que tenen trastorns del son perquè tenen propietats sedants. També se li atribueixen propietats analgèsiques, té una acció depurativa del fetge, redueix els nivells de glicèmia. Conté, encara que en poca quantitat, vitamines C i E. Aporta poca quantitat dels minerals ferro, fòsfor, calci i potassi.
el tomàquet està compost fonamentalment per hidrats de carboni i daigua, el seu consum aporta a lorganisme vitamines A la qual prevé problemes de la vista. També conté vitamina C i potassi. Té un alt contingut de licopens que li donen un alt poder antioxidant, cosa que ajuda molt a la prevenció de malalties cardiovasculars i el càncer. Els licopens són els que donen als tomàquets el seu color característic, a un alt nivell d'ells a la sang se li fa correspondre menys casos de càncer de pròstata.
La quantitat de licopens és més gran si els tomàquets són del tipus perita i si es troben madurs. Consumir tomàquet a la dieta és excel·lent per a l'organisme perquè també contenen ferro i vitamina k. Pel seu alt contingut d'antioxidants és excel·lent per a la pell, i així és un producte natural el qual prevé l'envelliment. També és diürètic, ajudant així persones que presenten problemes de retenció de líquids. Conté fibra pel que és bo per evitar el restrenyiment.
Si entre les persones que consumiran una amanida amb tomàquets alguna té diverticles al seu colom és important retirar-li als tomàquets totes les llavors. Així s'eviten complicacions posteriors que es poguessin presentar.
