Els formigues culones són reines que surten dels seus nius per tal de formar noves colònies a l'època de pluja, temps que aprofiten els recol·lectors per atrapar-les. Sol ser un producte car, atès que només surten en aquella època de l'any i la recol·lecció és treballosa i comporta diverses dificultats. A Colòmbia és un plat molt apreciat, es preparen en diverses formes i es consumeixen generalment en dinars o altres menjars, com a entrada o com a snack. També s'hi preparen salses.
Les preparacions de formigues culones és típic dels Andes colombians, es veuen més a les regions de Santander, Sant Gil, Barihara. A l'època de recol·lecció la seva comercialització arriba fins a Bucaramanga i Bogotà, on es veuen amb freqüència. Se li atribueixen propietats afrodisíaques, per tant, solen regalar-les als casaments als nuvis.
Història de la preparació de formigues culones
Les formigues culones o Atta laevigata, es preparen i es mengen a Colòmbia, sobretot a la regió de Santander, des de l'època en què vivien allí els Guanes, es va anar passant de generació en generació la forma de capturar a les formigues, en quina època de l'any surten i la manera de preparar-les i consumir-les.
La preparació de les formigues culones va ser simple des de l'època precolombina. Un cop capturades se'ls desprèn el cap, les potes i les ales, es renten bé i es torren en un bol de fang o de ferro ruixant sal per consumir-les.
De generació en generació s'ha anat passant la informació de quan és molt probable que surtin les culones a aparellar-se per després enterrar-se i fer un nou formiguer. Diuen els recol·lectors que després d'un dia plujós veuen a la nit volen uns menjadors i l'endemà generalment assolellat surten els culons dels seus nius. Els recol·lectors es preparen amb les botes i altres implements necessaris per a la recol·lecció i molt de matinada es dirigeixen al formiguer.
En arribar al formiguer observen si a la boca del formiguer es troben les obreres i els caps o abellots, els quals són els mascles que estan allà esperant que les futures reines surtin. Aquesta part ja els indica als recol·lectors que estan el dia correcte, és qüestió d'esperar amb paciència que les futures reines es prenguin el temps i surtin a la superfície.
En sortir escullen el mascle i és el moment que aprofiten els recol·lectors per atrapar-les, agafant-les per les ales. Després d'escollir el mascle alcen el vol i ja no les poden atrapar. Les que no són atrapades després d'aparellar-se s'enterren a terra i formen una nova colònia.
També se'ls anomena xicatanes que va degenerar de tzicatanah de la llengua náhuatl. Són formigues talladores de fulles d'arbres, les quals porten els seus nius per alimentar un fong del qual elles s'alimenten i alimenten les cries.
Recepta de formigues culones
Ingredients
Mig kg de formigues culones
Aigua
Sal
Mantega
Preparació
Treure-li les ales, el cap i la cua a cadascuna de les formigues.
Rentar bé, deixar reposar en un recipient amb aigua i sal.
Poseu mantega en una cassola de fang i escalfeu-ho.
Coleu les formigues i poseu a cuinar torrant-les i remenant fins que estiguin crocants el que indicarà que estan llestes.
Servir i fer una mica de sal.
Aquest plat s'utilitza com a entrada.
Consells per fer unes delicioses formigues culones
- Consumir formigues culones pot prevenir moltes malalties pel seu alt valor antioxidant.
- Els formigues culones és un excel·lent plat d'alt valor nutricional. Les investigacions realitzades a la Universitat Industrial de Santander a Colòmbia han demostrat que les formigues culones contenen un nivell alt de proteïnes i són baixes en greixos saturats. També se'ls atribueixen propietats antibacterianes, analgèsiques i afrodisíaques. A més, s'afirma que ajuden a alleujar l'artritis reumatoide.
- Una altra forma utilitzada pels colombians per preparar les formigues culones consisteix a preparar-les amb refresc fosc de cua. Per això, netegen molt bé les culones, els treuen ales, potes i cap i després es remullen uns 20 minuts en aigua amb sal. Després en una olla es posen a cuinar en poca aigua amb sal per uns 5 minuts i en assecar-se l'aigua se'ls afegeix refresc de cua i es deixa assecar, després es repeteix el procediment xopant-les de nou amb refresc, i es continua fins que les formigues quedin crocants. Aquest últim procediment es pot fer al forn, prèviament calent.
Sabies que….?
- Sembla ser, d'acord amb la impressió dels recol·lectors, que a millor hivern, més gran és la quantitat de formigues reines que surten dels seus nius. També la forma d'atrapar les formigues pels recol·lectors és agafar cada formiga per les ales per evitar picades. En acabar de recol·lectar-les les renten en aigua amb sal on moren les que encara són vives, després les escorren i assequen al sol.
- Actualment, cada vegada s'estan generant més estudis sobre el nivell nutricional aportat pel consum d'insectes, preveient la sobrepoblació mundial que no sembla estar tan lluny de presentar-se. Amb el consum, a més d'obtenir nivells nutricionals importants per a l'organisme, s'aconseguirà estalviar els recursos agrícoles i evitar de manera important l'impacte ecològic produït com a conseqüència de la criança dels animals que consumim mundialment.
- Les formigues talladores de fulles anomenades culones construeixen colònies molt grans que poden arribar a tenir fins a 10 milions de formigues, els seus enormes nius poden arribar fins a 9 metres de profunditat. Cada hivern les formigues culones reines que sobreviuen a la recol·lecció forma cadascuna d'elles un nou formiguer.
- A Santander fan homenatge a les formigues culones amb estàtues com la fila de formigues que es poden veure a l'autopista de Bucaramanga, una formiga enorme al parc de les fonts i una altra ubicada al centre de la ciutat.
- A cada colònia de formigues culones existeix una organització social on cada integrant de la colònia compleix una activitat específica, la qual contribueix al funcionament de la colònia. Allí les formigues reines s'ocupen de la seva incessant reproducció i és fins i tot alimentada per les obreres i les seves cries també són portades a les cambres de cria on són alimentades per les obreres.
Les obreres s'encarreguen de recol·lectar les fulles i portar-les a la cambra on creix el fong que hi alimenten, en aquesta cambra també hi ha feina per a les obreres perquè han de mantenir-lo en bon estat. Amb el fong les obreres alimenten les cries i s'alimenten tots els integrants del formiguer.
