Cuy de Chactado Arequipeño

La cultura peruana posseeix invaluables registres i proves que les seves tradicions i construccions van ser úniques i inigualables. En aquest cas, el seu art culinari no queda enrere, perquè hi porta immers un cumul de sabons, olors i formes distintives, que omplen i enalteixen el paladar de milers de pobladors des de temps memorables.

Una de les receptes que per més temps s'ha mantingut entre els àpats per a festejos, reunions o simplement com a sobretaula és EL Cuy de Chactado, un plat típic de la gastronomia del Perú específicament de la regió de Arequipa, on el seu terme de Chactado fa referència a la forma de cocció, ja que és un aliment que es pressiona sota el pes d'una pedra perquè prengui la forma plana característica de la presentació que l'imperi Incaic, els seus creadors, van aportar a la humanitat.

Així mateix, el plat té la particularitat de ser fortament condimentat i té com a una de les seves característiques distintives el fet que l'animal és presentat sencer en servir-lo. Igualment, cada persona, indistintament de la seva localització al territori peruà, ha afegit un toc de sabor i textura segons siguin els seus gustos, entre el que ressalten les llavors, alguns grans triturats i diverses guarnicions per a una amena degustació.

És per això que en aquesta recepta es donarà a conèixer la forma més pràctica i senzilla d'elaborar un Cuy de Chactado Arequipeño, amb ingredients fàcils daconseguir però amb el sabor i la saó característica del plat. Per aconseguir això, continua llegint.

Recepta de Cuy de Chactado Arequipeño

Ingredients

• 1 del qual sencer
• 20gr de grans de blat de moro blanc
• 500 ml d'oli vegetal
• 3 grans d'all
• Comí al gust
• Pebre al gust
• Sal al gust
• 2 llimones partits a la meitat

Materials a utilitzar

• paella
• ganivet
• morter
• molí
• Plat pla
• Drap de cuina
• Forquilla o pinça
• paper absorbent
• Pedra per picar
• colador

Preparació

1. Inicieu rentat el Cuy amb suficient aigua. Després passi i espremi les llimones per totes les peces de l'animal, tant per dins com per fora
2. Deixeu-ho reposar per un aproximat de 30 minuts per sota una pedra que abasti per complet la peça de carn. En transcórrer el temps traieu la pedra i traieu la llimona esbandint bé. Deixeu-ho assecar per 30 minuts més
3. Mentrestant, en una paella torri el blat de moro blanc juntament amb la sal. Després mola els grans fins a obtenir els 100 gr de pols de blat de moro. Reserveu
4. Amb l'ajuda d'un morter mola els alls, el pebre i el comí de la mà a un altre pessic de sal
5. En tenir seca la carn procedeixi a assaonar-la amb el condiment anterior, sense que quedi cap espai en blanc, passi la carn per la farina prèviament tamisada
6. Calfeu la paella amb suficient oli i freda de seguida les preses. Tapi la paella amb la tapa respectiva.
7. Quan s'observin ben daurats, traieu de l'oli i escorreu-los a sobre de paper absolvent
8. Serveixi entro al costat d'arròs xifa, papes sancochadas o el acompanyament de la vostra preferència

Consells i suggeriments

Aquest platet d'origen Inca, valorat al voltant de 200 anys enrere com un dels més nutritius i poderosos del Perú és molt senzill de preparar. Per dur-ho a terme, no cal una excel·lent tècnica culinària ni els més avançant utensilis i extravagants ingredients, ja que una de les particulars de la seva elaboració és la seva senzillesa en components i els seus humils preparatius.

De la mateixa manera, quan tenim amor, paciència i una bona recepta que ens orienti a fer un exquisit plat, arribar als objectius culinaris no és difícil, ja que ostenta de tots els passos i maneres de manejar els ingredients.

No obstant això, hi ha diversos consells i suggeriments que antics cuiners i experimentats han volgut exportar cap als seus iguals perquè els resulti el platet de forma senzilla, saborosa i delicada i així aconsegueixin l'èxit total de la recepta. Aquests consells es resumeixen així:

• Al moment de preparar la barreja per adobar cal ESTAR pendent de la sal. Aquesta no ha de faltar ni sobrar
• Perquè la carn prengui un millor sabor, ponxella amb un escuradents d'altura i deixeu-la descansar al costat del condiment durant un dia competit
• Assegureu-vos que el Cuy assequi completament. Això evitarà algun sobresalt de la presa de carn dins de l'oli calent
• La farina de blat de moro ha de cobrir bé el Cuy, aquest al pendent que no quedi cap orifici descobert per la farina
• La pedra per pressionar l'animal ha de ser gran, de manera que tot el pes de distribueixi uniformement per l'animal i no quedi cap part del Cuy sense ser Xactat
• Podeu ingressar al condiment una mica de farigola, gingebre, orenga, cúrcuma o curri de manera que l'animal absorbeixi altres sabors i alhora prengui el color groguenc peculiar del plat

Ingressos nutricionals

Els cuyes han estat part de la dieta de les poblacions de la regió andina des de llunyans temps (basat en evidència de fa més de 3500 anys), aportant sustento i nutrició, ia més garantint la seguretat alimentària on moltes vegades no existien fonts nutritives diferents.

Atès que s'alimenten amb les sobres dels aliments de la família (mermes de verdures, llavors i fruites) la seva criança no resulta costosa, per contra, és més el que donen que el que prenen.

Aquests petits éssers solen tallar-se a quarts (davanters i posteriors) o menjar-se sencers. Segons les Taules peruans de Composició d'Aliments del Minsa, any 2017, cada 100 grams de carn de Cuy conté:

• Calories 96 Kcal
• Proteïnes 19 gr
• Greixos 1.6 gr
• Carbohidrats 0.1 gr
• Calci 29 mg
• Fòsfor 258 mg
• Zinc 1.57 mg
• Ferro 1.90 mg

Història

El Cuy va arribar al Perú per mitjà de la cultura Paracas (que és una ciutat de la costa oest del Perú coneguda per les seves platges com el Chaco ubicada a la badia arrecerada de Pacoras) en el període de les cavernes entre anys 250 a 300 abans de Crist.  

Els que habitaven en aquests pobles o províncies s'alimentaven de la carn d'aquest rosegador, ja que la consideraven com nutritiu i propietària de totes les propietats que l'organisme necessitava per al seu funcionament.

Segons la història peruana les restes més antigues del Cuy han estat trobat en coves prehistòriques de la ciutat d'Ayacucho del Perú i daten de fa 5.000 anys abans de Crist cosa que ens porta a imaginar que els antics ancestres andins ja gaudien d'aquest deliciós plat tradicional.

Anys endavant, després de la invasió espanyola els conqueridors el van portar a Europa al segle XVI com un animal ornamental on es va intensificar la seva cria i comercialització, per a usos domèstics i culinaris. Temps després, van ser escampats per la resta del continent, arribant fins a llocs on era un tabú consumir-los i en altres casos, eren simples animals rastrers sense importància.

Curiositats del Cuy

Aquest tendre animalet és el protagonista de variades curiositats arreu del món. Aquestes són:  

• El Cuy és l'animal protagonista de les tires còmiques de Juan Acevedo. Aquest va néixer el 1979 i el seu personatge viatja en el temps per ser part de la història, així va coneixent persones i llocs fantàstics
• Dins de les tómboles un dels principals atractius és el Cuy, on el tapen amb caixes per no veure on és i el col·loquen al voltant d'un cercle per ser trobat
• Aquest animal no és aliè a aparèixer en algunes pel·lícules de Hollywood, com ara “G-force” o “La vida secreta de les mascotes”
• Al voltant dels 3000 anys enrere, els els quals servien com ofrenes, aquest era vist per la noblesa Inca com un animal d'acompanyament i d'essència mística
• Segons la medicina tradicional peruana, aquest animal és usat per diagnosticar els mals o malalties de les persones. Primer els curanderos ho utilitzaven per detectar les malalties i eren sacrificats per observar i curar aquestes indisposicions
• A molts països el Cuy és una mascota triada per grans i petits. Gràcies al fet que són un tipus d'animal tranquil, nets i no requereixen gaires despeses per cuidar-los
• En alguns criadors usen la femta del Cuy per preparar una base de fems i així general gas natural, també conegut com el biol o biogàs. A més, també s'utilitza per generar energia elèctrica sostenible per a cases veïnes als criadors
• El segon divendres del mes d'octubre se celebra el dia del Cuy al Perú.