Arròs a la jardinera

És un plat de preparació senzilla i molt apropiat per a dietes. És de gran utilitat per a qualsevol ocasió i en països la climatologia dels quals es regeix d'acord amb les estacions és acceptat durant qualsevol d'aquestes.

També rep el nom d'arròs amb vegetals i és ideal per ingerir com a plat principal o com a acompanyant de carns, peixos o amanides. El nom  “a la jardinera” s'aplica a diferents receptes que requereixen diverses verdures o vegetals, entre aquests poden esmentar espinacs, bròquil, pèsols, carxofes, pebrots o blat de moro entre molts altres, la qual cosa li confereix una apetible barreja de sabors i agradable a la vista per la combinació de colors .

Les preparacions amb arròs són sempre ben acollides per la majoria de les persones. A Llatinoamèrica constitueix un acompanyant “gairebé obligat” per a qualsevol altre aliment sec; mentre que regions com Espanya i la Xina són coneguts els típics menjars realitzats a base d'arròs.

El arròs a la jardinera és un plat força complet, saludable i d'agradable sabor, que és ben tolerat i acceptat tant per nens com adults, tant per persones sanes com pels qui pateixen trastorns lleugers de salut ja que és de fàcil tolerància i digestió.

Recepta d'arròs a la jardinera

Ingredients

• 3 tasses d'arròs
• 2 pastanagues mitjanes
• 1 tassa de pèsols
• 1 tassa de blat de moro dolç (tendre)
• 2 cebes mitjanes
• 1 piment vermell
• 1 pebrot verd
• 4 tasses d'aigua (es pot substituir per brou de verdures)
• 2 cullerades d'oli vegetal
• 1 cullerada de mantega
• 1 cullerada d'all mòlt
• 1 cullerada de cúrcuma mòlta
• 1 culleradeta de pebre negre mòlt
• Sal, a l'gust

Materials addicionals

• Olla de fons gruixut o un calder
• paella

Preparació arròs a la jardinera

A les pastanagues se'ls retira la pell i als pebrots se'ls treuen les llavors i es trossegen tots dos en glaçons. A la paella es col·loca la mantega i es porta a foc lent fins que es fongui. En aquest moment afegim la pastanaga, els pebrots, el blat de moro dolç i una cambra de tassa d'aigua. Tapar, remenant constantment controlant que l'aigua no s'evapori totalment, fins que els vegetals adquireixin una textura de mitjana duresa, que generalment s'aconsegueix en 10 minuts. Retira-ho del foc i reserva-ho. 

Se'ls retira l'escorça a les cebes i després de rentar-les es tallen a trossos petits, tipus glaçons. A l'olla de fons gruixut es col·loca l'oli, l'arròs i la ceba i es sofregeixen a foc baix durant 10 minuts aproximadament. Immediatament s'hi afegeix la resta de l'aigua (o brou de verdures), els pèsols i els vegetals prèviament sofregits al costat del líquid que encara puguin tenir. Finalment s'hi incorpora l'all, el pebre, la cúrcuma i la sal.

Es barregen tots els ingredients i es porta al foc, al principi (10 minuts) a foc alt perquè bulli i després es baixa a foc mitjà deixant cuinar, l'olla tapada, per 20 minuts més.

Es retira del foc i es deixa reposar un temps prudencial (aproximadament 5 minuts) abans de servir.

Consells útils

En sofregir els vegetals a l'oli i poca quantitat d'aigua és convenient deixar-los lleugerament durs ja que completen la cocció mentre l'arròs es cuina.

Si es vol destacar més el color dels vegetals, pot ometre l'ús de la cúrcuma, quedant així l'arròs blanc que contrasta millor amb el colorit dels vegetals.

De vegades la preparació tendeix a assecar-se i l'arròs encara és dur; de succeir això se li pot afegir una mica quantitat addicional daigua.

La cúrcuma pot ser substituïda per safrà o qualsevol colorant d'ús culinari.

En sofregir inicialment l'arròs se li pot afegir tomàquet fregit, cosa que dóna a la preparació una tonalitat vermellosa, a més de donar-li sabor.

aportació nutricional

A l'arròs a la jardinera trobem un aliment amb un important contingut en hidrats de carboni, vitamines, minerals i fibra, alhora que és baix en greixos.

Una ració d'arròs a la jardinera, amb un pes aproximat de 100 g, conté 82 g d'hidrats de carboni, 7 g de proteïnes, 1 g de greix; quantitats que proporcionalment equivalen a 91% d'hidrats de carboni, 8% de proteïnes, 1% de greix.

A més, aquesta mateixa quantitat aporta 540 mg de sodi, 180 mg de potassi, 17 mg de calci, 120 mg de fòsfor, 1,5 mg de magnesi i 0,8 mg de ferro; sent també important la seva contribució a vitamines B1, B3, B5; B6 i àcid fòlic.

propietats alimentàries

Incorporar l'arròs a la nostra alimentació revesteix una importància especial perquè les seves característiques nutricionals li confereixen, entre altres beneficis, el reforçament del sistema immunològic i propietats antiinflamatòries, sense oblidar la seva acció relaxant per la presència del triptòfan, aminoàcid que forma part del contingut proteic i que conjuntament amb les vitamines del complex B i el magnesi garanteixen un millor funcionament de les cèl·lules neuronals.

Entre els carbohidrats destaca l'alt contingut en midó, element que digestivament és absorbit de manera molt lenta, cosa que es tradueix en una aportació gradual d'energia i un control adequat del contingut de sucre a la sang. Això alhora li confereix una acció relaxant pel contingut en triptòfan que és un aminoàcid que forma part del contingut proteic.