Recepta de Sancochado

En època de fred al nostre estimat Perú, no cau gens malament un saborós Sancochado, una sopa summament deliciosa i tradicional de la cultura de Lima, considerada com una de les més consumides i conegudes de tota la nació peruana.

Aquest riquíssim plat és essencial per als típics dinars en un dia plujós i per què no, per consumir en família durant el sopar en una gèlida nit. Així mateix, és especial per servir-los a malalts i per fer enfortir turistes i persones properes als turons del país.

Tot el seu sabor els ho devem gràcies a l'arribada dels europeus ia l'obtenció de noves tècniques culinàries a les receptes nacionals del Perú, ja que van anar realitzant fusions fantàstiques de sabors, naixent així diferents tipus de preparacions i fórmules noves per als platerets que avui coneixem, un d'aquests va ser el Sancochado, aquesta és una derivació d'una sopa súper tradicional madrilenya, feta amb col, carn d'alpaca i diferents tipus de tubercles. 

Recepta de Sancochado

Ingredients

• 2 kg de carn de cap punta de pit
• ½ kg de papes blanques
• ½ ceba morada
• 1 gra d'all
• 1 nap mitjà
• 2 porros
• 3 pastanagues grans
• ½ col o col
• ½ kg de iuca
• 300 gr de fesols bais ja remullats
• ½ kg de choclos (panotxes)
• ½ kg d'api

Materials

• Taula de picar
• Ganivets ben esmolats
• olles
• colador
• Cullera de pal
• Culleren
• Drap de cuina
• Estufa

Preparació

1. Comenceu prenent la carn i picant-la en trossos mitjansvos, disposeu d'una olla i poseu a cuinar la carn amb abundant aigua, deixeu-la guisar aproximadament per una hora a foc lent.
2. Mentrestant, agafeu tots els vegetals, com ara les pastanagues, els porros i el nap i piqueu-los en trossos comparativament mitjans i afegiu-los a l'olla. Després, integreu les faves i els fesols a la mateixa preparació.
3. Procediu a tallar la col a trossos petits, la ceba a trossos grans igual que les papes i la iuca, incorporeu al brou bullent i deixa cuinar durant aproximadament 15 minuts.
4. Ja passat el temps estimat, reviseu que tots els vegetals estiguin ben cuits, i assaoneu amb sal al gust. Promptament, assegureu-vos que cada vegetal estigui llest per retirar la carn i les verdures de l'olla amb l'ajuda d'un colador.
5. Ja colat el brou has de rectificar si va quedar bé de sal i sabor, això és molt important.
6. Pren els choclos (panotxes) i talla'ls a trossos mitjans, cuini'ls en aigua fins que estiguin tous, això per barrejar-los més tard amb la resta de les verdures.
7. Serveixi el brou en una tassa, prengui un cullerot i poseu dues raonables cullerades de verdures al costat de dos o més trossos de carn al centre del plat, empolvora coriandre al costat de julivert picat, i llest, a gaudir d'aquesta deliciosa sopa Peruana.

Tipus i recomanacions

• Si no vols utilitzar fesols, li pots afegir camote o qualsevol altre tipus de llegum a la preparació.
• Utilitzeu carn fresca, talls que mantinguin un color vermell i amb poc greix. Com que cada característica estranya que posseeix la proteïna, afegirà un sabor diferent de la preparació.
• A aquesta sopa no li queda malament un acompanyament, així que no et cohibis d'afegir-li salsa huacatay, crema d'ají groc, salsa criolla, o un tradicional pa.
• Per ressaltar els sabors, pots afegir-ne una llotja de cansalada o cansalada prèviament sofregit i picat en frecs petits.

aportació nutricional

Tenint en compte la validesa i la qualitat dels ingredients d'aquesta riquíssima sopa llenya, hem d'entendre els aportacions i beneficis que ens porta la mateixa, cada porció d'aquest plat conté un alt valor en greixos, carbohidrats i proteïnes, cadascun amb un valor estimat, 13,75g de greix per porció, 34,42g de carbohidrats y 36,11g de proteïna, sense comptar les 399kcal que conté cada ració, un plat molt complet i nutritiu, per a qualsevol esmorzar familiar.

Història del Sancochado al Perú

Si haguéssim de parlar d'un plat que té anys recorrent Perú i que per tant ha tingut suma popularitat a la nació, per descomptat hem de parlar del Sancochado, aquesta sopa es va començar a desenvolupar en el transcurs del segle XIX, prenent una mica de la cultura tradicional europea, i dels mateixos costums que jeien en la cultura peruana d'aquell llavors.

Aquesta teoria sosté que la sopa és una derivació del Timpu, que data de l'època prehispànica, la qual es considera com un brou andí a base de col, que porta una barreja de diversos llegums, carn d'alpaca i tubercles, aquests mateixos sabors es van veure fusionats al costat d'un altre plateret que de per si, era completament europeu, anomenat Cuit madrileny, est és un dels plats més representatius de la cuina espanyola, sent el seu principal protagonista ni més ni menys que el cigró, acompanyat per una varietat de verdures, alguna carn i el seu respectiu embotit.

anteriorment, el Sancochado era consumit només per les classes més baixes del país, molt important recalcar que no van ser els aristòcrates de l'època els qui es van embarcar a la conquesta de les nostres terres americanes. L'origen d'aquest característic plat madrileny és jueu, segons la historiadora Claudia Rodén, s'origina a l'adafina, aquesta sopa solia per tradició, cuinar-se a foc lent un divendres a la nit, perquè al Sabbat, (dissabte) es pogués descansar del tot i no encendre foc ja que aquest dia estava prohibit.

En un lloc anomenat la ciutat dels reis ambdós platerets es van veure fusionats per transfigurar-se en un de sol, és el mateix que avui coneixem com el nostre Sancochado, una delícia culinària que sap a cultura mestissa; cal destacar que una de les primeres referències històriques que tenim sobre aquest potatge és del llibre tradicions peruanes, de l'autor Ricardo Palma, ell dóna una afirmació molt encertada sobre el platerets, redacta que el Sancochado era “el sant que més devots tenia”, dit altrament, els peruans serien fidels amants d'aquesta sopa, que els acompanyaria per sempre en la seva tradició culinària.