Yuca fregida

La yuca ha estat per llarg temps un dels béns més importants cultivats per les persones originares d'Amèrica, ja que aquest tubercle és el responsable d'aportar tant beneficis per a la salut, cures medicinals, primera matèria per a la fabricació d'altres productes d'ús personal i comercial, com també múltiples receptes a base del seu ús.

D'aquesta darrera en parlarem el dia d'avui, ja que a banda de ser un component d'ús rudimentari, la yuca també és un ingredient que s'utilitza per a la preparació de rics i fins i tot excèntrics platerets a costes i muntanyes on la seva planta està naixent.

Un d'aquests plats és el que s'ensenyarà a continuació la recepta, on la facilitat i ricura són només dues paraules comunes que descriuran el que és interessant de la preparació. Aquest és cridat yuca Fregida, delit i menjar per a tots, i contorn demanat en grans i petits restaurants arreu del món.

Recepta de Yuca Frita

Ingredients

• 2 iuques o mandioques
• Sal al gust
• 500 ml d'oli

Estris addicionals

• Taula per picar
• Olla profunda
• Paella o calder per fregir
• Drap de cuina
• pinça
• ganivet
• Plat pla o fons
• Paper absorbent o tovallons
• Tamís o colador

Preparació

1. Agafeu les arrels de iuca i renteu-les amb abundant aigua fins que la pell quedi neta i sense restes de terra
2. Assequeu-les amb un drap i traieu-ne una altra impuresa que l'aigua no hagi desaparegut
3. Disposi's a pelar-les, ja que la seva pell no té cap valor gastronòmic i posseeix certs nivells de toxicitat
4. Un cop pelada procedeixi a tallar la iuca. Per això, preneu un ganivet filós al costat de la taula per picar. Feu un primer tall per tota la meitat de lingredient i després, talli trossos dels seus laterals dentre 6 a 7 cm de llarg per 2 dample. Assegureu-vos de no deixar la part fibrosa de la iuca dins dels talls a utilitzar, ja que aquesta part resulta molt incòmoda de pair i mastegar
5. En estar picades, renti cada peça de nou i en cas que algun fil central de la iuca hagi quedat, retira-la amb les mans
6. Acomode cada tros dins de una olla amb prou aigua de manera que cobreixi l'ingredient. A foc alt poseu-les a cuinar i afegiu sal, això és perquè s'estovin abans de ser fregides. Deixeu cuinar per 25 minuts
7. Punxeu amb un ganivet els trossos i en trobar-los tous enganxeu el foc, traieu l'olla i escorre'ls dins un colador IMMEDIATAMENT. Aquest al pendent que la iuca no estigui sobrecosida o feble, ja que això augmentés el nivell de dificultat en fregir cada tros o simplement no servirà per continuar la recepta
8. En una paella, afegiu abundant oli i deixeu que calenta a fugida mitjana.
9. Quan aquest estigui ben fogós afegiu suaument tira per tira de iuca i deixeu fregir per 5 a 10 minuts. Mogui-les constantment perquè es daurin per totes les cares
10. En haver-se daurat cada peça escorre-les sobre un plat i paper absorbent per eliminar l'oli restant
11. Deixi-les refredar una mica i serveixi amb una mica de formatge o al costat de les salses que vostè desitgi. A més, les pot integrar com a acompanyament d'un plat principal o com a guarnició

Consells i suggeriments

Preparar aquest platet no és una tasca complicada, ja que des dels seus ingredients i procediments de cocció són senzills, pràctics i tots culminen en la creació d'un ric i nutritiu snacks o acompanyant.

No obstant això, no ens hem de deixar portar per la subtilesa de la seva preparació per deixar passar alguns punts importants de la seva elaboració, tal com rentar i esbandir bé el tubercle fins a la manera i dedicació de picar cada tros, el que són detalls petits però que li sumen èxit i gust al platet.

Davant això, de manera que no oblidis els detalls a seguir, et presentem una sèrie de suggeriments i recomanacions perquè, a més d'estar al corrent amb cada moviment, siguis interpreti la millor recepta a base d'aquest producte. Algunes són:

• A l'hora de comprar la iuca, esculli sempre aquella que no es trobi “verda” això vol dir aquella que aquest ho prou madura o que hagi complert el cicle de creixement complet. Així mateix, doni's per assabentat si la iuca té per dins molta arrel i si és així, busqui una altra que es trobi al mínim de paluda
• Quan aneu a pelar la iuca assegureu-vos de treure-li tota la petxina, aquesta inclou una capa exterior de color marró o rosàcia i una altra capa més gruixuda blanca que requereix força i precisió per retirar-la
• Pic en trossos llargs i gruixuts de manera que no es desintegren totalment al moment de la cocció
• No cuini la iuca per molt de temps ja que exagerarà en suavitat. Si aquesta arriba a aquest punt de debilitat no servirà per a la recepta. Amb 20 a 25 minuts que la iuca bulli, estarà perfecta
• Al moment de fregir les peces aquest pendent no degotin aigua o que estiguin molt humides, ja que podeu fer saltar algunes gotes d'oli calent per tot el voltant
• Utilitzeu oli de gira-sol o d'oliva per a un menor índex de calories aportades pel mateix
• Si no és possible trobara yuca dins del teu país, utilitzi arrels familiars de la yuca que siguin fibroses. No utilitzeu papes ni ocums amb aquesta recepta, ja que la preparació i els passos que cal seguir varien depenent de l'arrel a manipular
• Acompanyeu les iuques fregides amb salses fredes, blat de moro dolç, salsitxes picades en trossos o carn. Així mateix, distribuïu-les com a aperitius o entrades abans del plat fort o com a acompanyant

aportació nutricional

Aquest platet inclou només un ingredient el qual aporta i distribueix pel cos un singular nombre de components i minerals que contribueixen al manteniment i formació dels músculs com també dels ossos i cartílags.

En el mateix sentit, la yuca aporta vitamina C i del complex B per al sistema immune, disposa de fibra que redueix la gana, beneficia el sistema digestiu, combat el restrenyiment, proporciona cotó sense gluten i és rica en altres vitamines com K, B1 B2 i B5, així com auxilia nutricionalment de la següent manera:

• Energia 160 Kcal
• Proteïnes 3.2 gr
• Greixos 0.4 gr
• Hidrats de carboni 26.9 gr

Història

La yuca és una planta de tipus arbust pertany de la família de les euforbiàcies extensament cultivat a Amèrica, Àfrica i Oceania per les seves arrels amb midons d'alt valor alimentari.

Aquest és un aliment descobert per primera vegada fa més de 4000 anys a Sud-amèrica. Aquest exemplar és també anomenat com mandioca, aipim, guacamote, lumu, casava o científicament com Manihot Esculenta, segons la seva posició geogràfica i és considerada sense importar la seva denominació com un tubercle.

Així mateix, aquesta és una arrel que ha aconseguit gran popularitat a nivell mundial a causa dels seus propietats nutricionals similars al de la papa ia les seves múltiples funcionalitats a la cuina i dins de la gastronomia de diversos països, especialment del Perú.